"Soft power", educational governance and political consensus in Brazil

The article analyses the 'soft power' that the Federal government of Brazil has gained by designing and implementing a very ambitious Plan for the Development of Education. It draws on fieldwork carried out in the country in 2009 and 2010 in order to conduct a discourse analysis of the strategy deployed by the key political agents. The results show to what extent the Federal government has used some catchwords to underpin a general consensus. It has also convinced the international organisations and civil society organisations that the 'programme ontology' of the programme (e.g. hypotheses on the beneficial impacts of multi-dimensional intervention) is reliable enough to wait for a decade until having a whole evaluation. However, since these agents eventually recall varied kinds of political mobilisation, some contradictions and tensions are already apparent. In general, the analysis unveils a complex interplay of national and supra-national politics of education

L'anàlisi de la desigualtat social. producció i experimentació col·lectiva de materials docents de sociologia

Volem presentar un póster a les Jornades de Campus UAB 2006 per tal de transmetre els objectius i els resultats d'un treball docent en equip que ha consistit en la preparació i experimentació de materials docents sobre les desigualtats socials a les carreres d'antropologia, ciència política, ciències del treball, comunicació i sociologia (en el context del PMQD de la Fac. CCPol i Sociologia, UAB 2003-05, http://selene.uab.es/fac-politiques-sociologia/PMQD/inici.htm). Un equip de professors/es hem elaborat un marc conceptual comú, a més d'experimentar-ne algunes aplicacions pràctiques a classe

Les desigualtats ètniques i la formació dels espais locals

La comunicació explora com la política social i l'estructura social contribueixen a modular les desigualtats ètniques. Avança hipòtesis sobre la influència de les polítiques d'integració municipals sobre les vessants mercantil, domèstica i associativa de les desigualtats ètniques

Planning, re-bordering and setting times: a comparative analysis of European and Latin American "education spaces"

The article compares educational regionalisation in Europe and Latin America. This analysis unveils the influence of three social phenomena in the two case studies, namely power, fields of activity and knowledge. Mostly, it focuses on the initiatives led by the European Union and the Organisation of Ibero-American States in order to implement large strategic, multi-government educational plans in each continent. The actions of international political players, the theories (or 'ontologies') embedded in these devices and the consequences for sub-national politics are observed

Planes internacionales, ideas educativas y poder político

Varios organismos internacionales han adoptado planes educativos decenales o quincenales cuyo plazo termina en la próxima década. Por ejemplo, la UNESCO es la entidad coordinadora del programa destinado a consolidar una Educación para Todos en 2015; a su vez, la Estrategia 2020 de la Unión Europea y las Metas Educativas de la Organización de Estados Iberoamericanos han comprometido a los países miembros de estas regiones mundiales a evaluar sus indicadores educativos hacia 2020-21. Igualmente, por esas fechas unas federaciones tan grandes como Brasil o los Estados Unidos comprobarán si las autoridades educativas radicadas en sus estados, municipios y condados cumplen efectivamente con unos requisitos parecidos. En este artículo esbozaré los objetivos de estas políticas educativas y sus implicaciones educativas, así como apuntaré algunas sugerencias sobre sus posibles logros y limitaciones

L'educació i les dimensions del desenvolupament humà a l'Amèrica Llatina

Des de fa dues dècades, l'Índex de Desenvolupament Humà mesura el nivell de benestar d'un país a partir del seu producte interior brut, l'esperança de vida, l'alfabetització i l'educació. Un estudi en països llatinoamericans remarca la relació de l'educació amb altres dimensions del desenvolupament, com la pobresa persistent, una salut dèbil, les condicions d'habitatge insalubres i la inseguretat de les zones on viu la major part de la població.Desde hace dos décadas, el Índice de Desarrollo Humano mide el nivel de bienestar de un país a partir de su producto interior bruto, la esperanza de vida, la alfabetización y la educación. Un estudio realizado en países latinoamericanos subraya la relación entre la educacióny otras dimensiones del desarrollo, como la pobreza persistente, una salud débil, las condiciones de vivienda insalubres y la inseguridad de las zonas donde vive la mayor parte de la población.Since two decades ago, the Human Development Index has been measuring the level of welfare of a country based on its GDP, life expectancy, literacy and education. A study in Latin America highlights the close relationship of education with other dimensions of development, such as persistent poverty, poor health, unsanitary housing conditions and insecurity in areas where most of the population lives